reportatges sense poses

Ja he començat a fer casaments d’aquest 2016 però encara me’n queden alguns del 2015 per ensenyar. I em fa pena que es quedin al calaix, perquè darrere hi ha parelles magnífiques que després d’haver fet la primera visita, el reportatge previ, la preparació dels horaris, el casament, la revisió de l’àlbum , entremig un munt de mails i wassaps, de converses, riures i també algunes confidències; passen a ser per a mi alguna cosa més que clients amb les seves dades a un full d’excel. I a cada entrega d’àlbum em queda aquella sensació que tant de bo tornem a coincidir i les ganes de seguir en contacte. Seguir llegint