Dies abans del reportatge previ, en Jordi m’envia per wassap les fotos d’un sis-cents i una vespa antiga per a què trii que m’agrada més per les fotos. Que difícil!!! Les dues coses m’encanten!!
reportatges a l’aire lliure
Ja he començat a fer casaments d’aquest 2016 però encara me’n queden alguns del 2015 per ensenyar. I em fa pena que es quedin al calaix, perquè darrere hi ha parelles magnífiques que després d’haver fet la primera visita, el reportatge previ, la preparació dels horaris, el casament, la revisió de l’àlbum , entremig un munt de mails i wassaps, de converses, riures i també algunes confidències; passen a ser per a mi alguna cosa més que clients amb les seves dades a un full d’excel. I a cada entrega d’àlbum em queda aquella sensació que tant de bo tornem a coincidir i les ganes de seguir en contacte.
Dies després de fer el pre boda pels voltants de Cardedeu, retrobo l’Albert i la Cristina al balneari Rocafort de La Garriga. Allà es canvien per separat però arribaran a la Roureda plegats Que emocionant quan es veuen al pati del balneari!
En David i l’Olga em proposen fer el reportatge pre-boda als jardins del Laberint d’Horta. Ho tenen al costat de casa i és l’espai on passegen habitualment. No és la primera vegada que hi vinc a fer reportatges. Me’l van descobrir una parella que també hi viu molt a prop … Em va encantar i de seguida hi vaig tornar amb els meus fills
Sempre intento que les sessions siguin en dies de sol. Però a la primavera i més al maig ja se sap; cada dia un raig … Començo la sessió de comunió amb la Glòria i al cap de 5 minuts comença a ploure! Cap problema. Tenim un reguard de luxe i les llums suaus d’un dia ennuvolat en van molt bé. El “doble vestit” de l’ Eva Orive , primer llarg i romàntic i després curt i més dinàmic ens permet fer una “doble sessió” romàntica i dinàmica alhora. I em ve al cap la cançó “Plou i fa sol ….. I les fades de genolls pelats salten i ballen…”
Quan parlem amb la Jessica i en Ricard d’on fer el previ, el lloc concret no el saben, però ho tenen clar; cal que hi hagi paperoles, no m’expliquen el perquè, i cal que es vegi Montserrat. Tots dos veuen la muntanya des de les finestres de casa seva però per cantons oposats. Dies abans fan la localització i el pont de maig em citen a Marganell.
Ens trobem amb la Judit i en Ruben a principis de setembre a Sant Pol de Mar per fer una sessió de Trash the dress. Quedem ben d’hora per no trobar a ningú a la platja i em confessen que només han dormit 4 hores. La nit abans van cel·lebrar una festa i tot i així estan frescos com una rosa, amb una energia i unes ganes de passar-ho bé que s’encomana
… M’està agradant això de fer reportatges en dies de fred. Quedem a les 11 h esperant que el dia ja s’haurà aixecat, però la boirina no es decideix a marxar. Els arbres tenen un aspecte grisós, sense fulles, fa fred. … Però quan veig aparèixer al cap del carrer el MINI de l’Àlex i l’Eva, vermell relluent, “supermono”, els ulls ja em fan pampallugues!
En Joan i la Griselda es casaran a La Roureda el proper maig. Em van demanar de fer el reportatge pre boda ara, per poder utilitzar les fotografies per les invitacions, i els proposo fer una passejada per la riera de Cànoves (Parc Natural del Montseny).