English
Español
Français
El casament de l’Ana i en Miguel em fa una il·lusió especial. M’encanta fer casaments en masies, però treballar a Can Cuch és un regal.
Browsing Tag
Reportatge boda
Que podreu veure i escoltar en aquesta entrada?:
Moments molt emotius com el de la Paula entrant a l’església amb tota la família i els amics cantant “Compte amb mi “ de Xarango. La núvia va plorar a llàgrima viva i jo quasi.
Alguns moments còmics com un nuvi saltant amb bambes de running; una núvia encabint-se en un 2 cavalls ; sort que la Paula està primeta; o la gosseta Coby saludant a l’àvia d’en Christian.
Emprenc el camí cap a Gaià , al Bages, un dels dies més calorosos de tot l’estiu , amb musiqueta i l’aire condicionat a tope, seguint el full de ruta totalment detallat que en Ricard i la Jessica han preparat per als convidats. Estic molt il·lusionada perquè m’encanten els casaments en entorns rurals.
Dies després de fer el pre boda pels voltants de Cardedeu, retrobo l’Albert i la Cristina al balneari Rocafort de La Garriga. Allà es canvien per separat però arribaran a la Roureda plegats Que emocionant quan es veuen al pati del balneari!
Ja som quasi a l’estiu. El temps passa molt ràpid!!! . Aquests dies estic molt enfeinada amb els reportatges pre-boda, els casaments primaverals d’aquest 2015 i fent visites pels casaments del 2016. M’adono que encara em queden un munt de treballs per ensenyar del 2014, així que decideixo fer una entrada tipus flash –back …
Quan parlem amb la Jessica i en Ricard d’on fer el previ, el lloc concret no el saben, però ho tenen clar; cal que hi hagi paperoles, no m’expliquen el perquè, i cal que es vegi Montserrat. Tots dos veuen la muntanya des de les finestres de casa seva però per cantons oposats. Dies abans fan la localització i el pont de maig em citen a Marganell.
El casament d’en Joan i la Griselda comença amb corredisses. Corre el nuvi, el padrí, la mare de la núvia … i es que un embús imprevist fa que tothom arribi tard …. Això si, només entrar per la porta de l’ermita de Sant Julià d’Alfou, le cares de nervis dels nuvis ja es transformen en cares d’absoluta felicitat.
… M’està agradant això de fer reportatges en dies de fred. Quedem a les 11 h esperant que el dia ja s’haurà aixecat, però la boirina no es decideix a marxar. Els arbres tenen un aspecte grisós, sense fulles, fa fred. … Però quan veig aparèixer al cap del carrer el MINI de l’Àlex i l’Eva, vermell relluent, “supermono”, els ulls ja em fan pampallugues!
Entre els camps de pereres, amb el rerefons dels canons que espanten els ocells, el casament de l’Anna i en Noé va ser LLUMINÓS; pel lloc, pel fantàstic dia, pels detalls i sobretot per com són ells!!!
Noé i Anna from Anna Mas on Vimeo.
